Avui li rendim homenatge a la nostra estimada Popy. Ens ha deixat aquesta setmana i ha deixat un buit enorme en la prote, encara que fos petitona ella ocupava sempre un lloc a Arca, ja formava part de la nostra família.
Popy va ser atropellada fa 7 anys i uns anglesos la van portar al veterinari. Tenia diferents ferides al cap bastant greus que li van deixar lleument tocada psíquicament. A poc a poc es va fer un lloc a la prote, encara que només es deixava tocar únicament per dues de les voluntàries més grans. Durant uns anys va viure al chenil però amb el pas del temps alguns dels seus companys li atacaven perquè notaven que no estava igual que els altres i que era la més feble. Va ser llavors que a poc a poc sortia amb nosaltres a fora i vam veure que se sentia més còmoda i tranquil·la, i sobretot, segura. El seu comportament amb els pocs que convivien amb ella fos amb els seus casetes i viceversa era molt millor, va fer compis amb qui es cuidaven i protegien, com podem veure en alguna de les fotografies de sota. Vam veure que no tenia l'oportunitat de ser adoptada perquè era un cas complicat i era molt difícil la seva adaptació, així que Arca va passar a ser la seva família, i així ha estat fins aquesta setmana. Descansa en pau, petita, et volem.